cinema

Ja fa dies que tenia al cap parlar d'aquest tema. Precissament des
que vaig anar a veure Avacrap, dic Avatar. Un post d'en Pere Urbón m'hi
ha fet pensar-hi de nou.., i alla que hi anem.

Recordo quan tenia 13-14 anys, ja es podia veure clarament que era
un potencial geek. M'agradava la tecnologia, els trastos, em feia les
meves aplicacions per gestió personal perquè el lotus 1-2-3 em semblava
una caca i l'excel encara més, estava esbarallant-me amb una redhat 4
després d'haver estat uns mesos amb una slackware instal·lada desde
disquets i em connectava a internet via terminal perquè a Torrelles no
conseguia passar de 9600bps. A aquelles alçades ja tenia un parell de
llibres de StarWars, alguns còmics de manga i un còmic molt raro
regalat per mun tiet que es deia “Micronautas”. M'encantava el cinema
de ciència ficció i la literatura èpica, rollo Senyor dels Anells.

No tenia problemes d'integració a clase, de fet hi havia un parell de
persones amb gustos bastant similars i molts d'altres amics amb qui
compartia algunes aficcions individualment. Els tres que compartiem
totes les aficcions no erem frikis encara perquè el Buenafuente no
havia popularitzat el concepte, trigaria uns 3 anys a fer-ho; El que si
que pasava era que quan comentaves que jugaves a videojocs, llegies
llibres de ciència ficció i t'agradaven pel·lícules on sortien naus
espacials et miraven amb cara de “ets una mica raro”.

El temps ha anat passant i m'he trobat amb coses divertides, socialment parlant:

• Hem passat de ser raros a ser frikis, de frikis a freaks, de freaks a geeks i ara a saber que preparen per classificar-nos.

• Mentre que quan jo tenia 12 anys
  jugar a la consola era “raro”, passar-se un Monkey Island era “encara
  més raro” i saber que a la primera pantalla del Sonic de la
  MasterSystem fent un pas enrera trobaves una vida extra era malaltís…
  ara tothom té a casa com a mínim una wii. I qui no la té és el raro.

• Totoro, Mononoke i Chihiro eren
  desconeguts. La gent es pensava que Heidi era una sèrie Italiana. Tot i
  que el manga/anime no ha calat tant com les consoles (a excepció de
  Bola de Drac, Pokemon i Naruto), el que si que s'ha colat és la imatge,
  l'imaginari i l'estètica. I molt. Potser els Wachowski hi han tingut
  algo a veure.

• Sam Gamyi y Guimli eren desconeguts
  pel 90% del món desenvolupat. Mr. Jackson es va encarregar de fer-los
  mundialment èpics i populars. Això si, si coneixes Braindead encara
  formes part d'una minoria.

• Només els raros parlàvem
  d'“Apocalipsis Zombie”, “La noche de los muertos Vivientes”… Ara tothom
  ha vist ZombieLand i els remakes del Romero. Tot i que gran part dels
  que les han vistes no saben qui és en Romero.

• Lobezno ha passat de ser el personatje aquell raro dels comics americans a ser el poster o fons de pantalla de moltes ties.

• Pulp va fer Common People, però la
  majoria de “Common People” de Catalunya sembla atribuir el mèrit a una
  versió descafeinada d'un grup anomenat “Manel”.

• El fet de que els humans explotin
  un planeta per obtenir un recurs que permet la obtenció d'energia per
  viatgar a través de l'espai per sobre de la velocitat de la llum, sense
  importar el destí dels habitants del planeta, ha passat de ser la
  història èpica explicada a Dune, a ser una mena de “Pocahontas 2341”,
  amb bitxos blaus, guió previsible i efectes-3d-no-tan-impressionants
  d'Avatar.

I aquest últim punt és al que volia arribar. Quan parlaves de Dune
a la “common people” les mirades eren “De que collons em parles?”: La
història futurista en què l'Especia, l'element que permetia el viatge
per l'espai i el tràfic de mercaderies intergal·làctic només s'obtenia
d'un planeta àrid: Arrakis. Els nadius del planeta, els Fremen,
esperaven l'arribada del Muah'dib, el seu messies, que portaria la
pluja al planeta i el faria més habitable. Personalment, jo em vaig
aficcionar a dune arran d'un videojoc que corria al mític 286, tot i
que la pel•licula de David Lynch ja m'havia fet spoiler de la majoria
de coses abans.

Passant de llarg de com Frank Herbert va parir la història (si voleu us
ho explico un altre dia), la història parlava de dos bàndols, un
pro-fremen, o que tot i minar Especia optava per ser favorable als
nadius (els Atreides), i un bàndol molt més militaritzat, més radical,
que li suava la polla literalment si els Fremen vivien o morien (els
Harkonnen); el texte també ens parla de com els Atreides, sobretot el
jove Paul, cada vegada s'apropava més a la cultura Fremen fins formar
part d'ella i s'aparellava amb la “princessa” dels Fremen, complint la
profecia del Muah'dib.

Familiar? Canvieu Fremen per Na'vi, canvieu desert per un planeta que
sembla tret de una portada de disc psy-trance, simplifiqueu la història
fins a fer que els dolents siguin totalment dolents (i militars) i els
bons siguin totalment bons (desertors) i tinguin a Sigurney Weaver com
a científica neo-hippie… i teniu Avatar.

Ah, i fiqueu Mechas (robots que fan d'exoesquelets per lluitar), que
són super-originals… si no fos perquè el Manga porte dibuixant-los des
de finals dels 70. Doneu-li un to infantiloide a la Ghibli, i sobretot,
molt de marketing. I assegureu-vos de que no es fa cap diàleg
excessivament científic ni excessivament polític… ni excessivament
tècnic. I tens Avatar. La peli més sobrevalorada dels darrers 20 anys.

L'únic que es pot dir que Cameron ha sapigut fer bé es empaquetar
tots aquests conceptes i fer-los propers a la gent, canviant el que era
massa “geek” per coses més properes, reduir el guió a quelcom
comprensible per algú amb encefal·lograma pla i fer-ho 3d per a que els
que encara no s'han ficat de ple a això dels videojocs quedin
impressionats.

En resum, que el món no-geek ha hagut d'esperar a 2010 per conèixer una
història que fa més de 20 anys que és escrita, i que nosaltres, els
geeks, ja saviem de memòria. I amb més detall. Suposo que com diu en
Neal Stephenson, tots som geeks, avui en dia.

Esperem que tot el que s'ha desenvolupat per fer aquest engendro blavós serveixi per a fer una gran pel·lícula en un futur.

Em llevo, comprovo el rellotge, veig que son les 13:57 del dia 24 d'octubre de 2009. Enfilo el google i cerco "Censura Saw VI" per veure si el que vaig sentir ahir a les notícies és cert.

I ho és. Bé, és relativament cert.

Òbviament el govern no ha censurat Saw VI... només li ha donat la qualificació "X", a tres dies de l'estrena i quan hi havia 300 cintes ja repartides per tots els cinemes de l'estat que anaven a fer l'estrena ahir.

Vaja, és com quan tens un paio que et demana presupost, no vols treballar per ell i el que fas és fer un presupost exagerat perquè el rebutgi.

Ja sabem, és millor dir "no han volgut", que "no els hem deixat". Però qualsevol persona amb dos dits de front pot veure que el que es buscava era censurar la cinta en aquest país.

Perquè? No crec que sigui més violenta que Hostel, o les 5 parts anteriors de la saga. Què es busca aquí?

Sincerament, el govern actual entre la nova llei de publicitat i això... em comença a fer por. Començo a sentir-me com si visquès dins de 1984.

(Ho he vist a cineactual.net)

Sembla ser que el trio Grindhouse / Planet Terror / Black Sheep del 2007 van obrir les portes a una nove generació de cinema B parit per tots aquells que en l'època daurada d'aquest gènere van gaudir-lo.

Ara tenim una nova joia esperant-nos: Zombie Strippers

El plot es el de sempre: el govern americà esta desenvolupant un virus temible, aquest virus serveix per tornar els morts a la vida -_-

La gràcia de la nova pel·lícula és que el primer lloc a infectar-se és un club d'strippers on la jefa és Jenna Jameson.

Suposo que ja us he donat prous motius per veure-la.

Trailer!

Bé, resulta que ahir ens vam posar a lepiso a mirar la peli de "La Mosca" (The fly - David Cronemberg) de la qual gairebé no recordaba res, doncs era un crio i el meu cervell infantil va preferir eliminar certes escenes de la peli de la memòria.

Al veure-la certes coses ens van passar pel cap a mi i a Ciro (físic que cohabita al pis):
* La teleportació en la forma que es presenta a la película no és possible, doncs esta demostrat que es impossible conèixer la posició exacta d'una partícula, ergo no es pot desintegrar i composar en la mateixa posició una altre vegada. (Ciro)
* A l'any 86 no hi havia cap ordindador amb capacitats d'autodesició no programades, doncs encara no s'havia començat a investigar sobre l'aplicació de xarxes neuronals en el camp de la informàtica (me)
* Les pantalles mai han fet soroll d'impressora (me)
* Perquè integrar adn de mosca en un cos humà generaria una mosca gegant? No podria ser que fos un humà mosca una mica més "mixte"?

De totes formes això son opinions cíniques versades sobre una de les millors pel·licules de ciència ficció mai fetes.

Us deixo amb el trailer, com no, cortesia de youtube.